escanaerio-breviora.png

10/03/2021 opujols0

Un dels errors més habituals (i més greu …) que es comet al preparar una presentació és no tenir en compte a l’audiència a la qual va dirigida. El ponent prepara les transparències pensant més en el que vol dir ( “jo he vingut a parlar del meu llibre”) que en el que realment interessa als assistents. El ponent és evidentment protagonista de la presentació, però no és el més important. L’actor principal és l’audiència perquè és a ella a qui es vol cridar a l’acció.

Per això, prèviament a la presentació, hem de saber qui són els assistents, els seus rols, demandes o expectatives. No és el mateix explicar el concepte del “escalfament global” en un congrés científic, en una escola de primària, en una associació empresarial o en un fòrum polític. Només coneixent a qui ens dirigim podrem adequar la nostra presentació perquè connecti amb l’audiència. Evidentment això implica més treball per part del ponent, però només preparant una presentació “a mida” s’aconseguirà despertar l’interès i captar l’atenció dels assistents.

Addicionalment, també és rellevant conèixer el nombre d’assistents, la durada de la presentació i si aquesta es durà a terme de forma presencial o virtual.


Presentaciones-profesionales-para-universidad.png

22/12/2020 Joan Puig0

L’any 2004 vaig tenir la sort d’incorporar-me a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili com a professor associat per impartir l’assignatura “Tribologia i Lubricació”. Tot i la meva il·lusió i entusiasme inicials, aviat me’n vaig adonar que els alumnes no l’escollien precisament motivats pel seu contingut (molts d’ells em confessaven que no sabien de que anava …) sinó més aviat perquè els permetia quadrar els sempre complicats horaris. Així doncs, els inicis no van ser massa estimulants, tant per la baixa assistència com per les cares d’avorriment dels que decidien venir a classe.

Així doncs em vaig proposar no tan sols augmentar l’assistència a les classes, sinó que els alumnes hi participessin activament, però … com?. Un bon amic em va recomanar el llibre, “Presentation Zen” de Garr Reynolds. Des del primer moment em van seduir les seves propostes: senzillesa, estructura, claredat, estètica, passió, … Després de gaudir de molts moments llegint aquest llibre, vaig refer el contingut de l’assignatura, el disseny dels apunts i la dinàmica de treball.

Tot plegat vaig aconseguir que les classes fossin més amenes, interactives, dinàmiques, amb continguts pràctics, on la informació presentada era molt més visual, amena i connectava amb l’audiència. Així és com va néixer la meva primera “Presentation Zen”.

L’interès dels alumnes va anar augmentant i això es notava en una major assistència i participació a les classes, tot i que compartia franja horària amb la “Champions” … tot un repte !. Aquesta dinàmica es va consolidar al llargs dels següents cursos, millorant sobre la base de l’experiència i el “feedback” rebut. I així es com el curs 2010 les “Presentation Zen” es van incloure al MBA de la URV com una eina més de lideratge y avui arriba a tots els que penseu que podeu explicar una història que connecti amb la vostra audiència.


prestc-no-gracias_2.1.jpg

24/11/2020 Joan Puig0

Al post “Passes per a preparar una presentació” del 12.07.20 s’exposen els set elements claus en una presentació perquè aquesta connecti amb l’audiència.
El primer pas és preguntar-se si la presentació presencial és realment necessària o bé podem utilitzar altres mitjans per a comunicar i transmetre el contingut de la nostra presentació: correu electrònic, teleconferència, videoconferència, disponibilitat de la informació en el “núvol”, …

Per a respondre a aquesta pregunta et proposo que recordis quan eres nen/a i escoltaves bocabadat/als contes i històries que t’explicaven els teus avis, els teus pares i que, amb el pas dels anys, tu els has explicat als teus fills. O quan has assistit a un concert del teu grup de música favorit després d’escoltar-lo una vegada i una altra en “vinil”, cinta de “cassette”, “compact disc” o “spotify”. També, potser quan has tingut la sort d’assistir a una conferència o seminari d’algú que sense adonar-te t’ha fet passar el temps sense adonar-te. Pots recordar situacions com aquestes?… Només si la nostra presència pot aportar un valor afegit a l’audiència, tindrà sentit dur a terme una presentació.

Al llarg d’aquest any 2020, la pandèmia de Covid-19 ens ha obligat a modificar molts dels nostres hàbits tant en el nostre entorn privat com laboral. Un dels canvis més importants ha estat el gran increment de videoconferències a través d’aplicacions de fàcil utilització com “Skype”, “Teams”, “Zoom”, … En l’àmbit professional, aquest nou escenari ha posat de manifest el potencial d’aquestes eines per a continuar duent a terme les nostres activitats sense necessitat de les reunions presencials. Aprofitem aquesta dura experiència provocada pel Covid-19 per a replantejar-nos el model de reunions en el nostre àmbit laboral, potenciant en la mesura del possible les alternatives ofertes per les noves tecnologies i reservant les presentacions per a aquelles ocasions en què la nostra presència permeti connectar amb la nostra audiència per a captivar-la, motivar-la, convèncer-la, il·lusionar-la … com quan escoltàvem les històries dels nostres pares, avis … o les cançons en directe dels nostres músics favorits.